La idea de vertebrar Catalunya formava part de l’iderari de Construir Catalunya. Històricament la Garrotxa, i la seva capital Olot, quedaven molt allunyades del centre de Catalunya i de Barcelona. Els accessos eren per carreteres secundàries, o be passant primer per Girona.
El túnel de Capsacosta va aconseguir enllaçar Olot amb l’eix Pirenaic, però faltava un eix que unís la Garrotxa amb Osona, i facilites la connexió amb Barcelona. I aquest va ser el seu embrió. Al 1985 s’aprova el Pla General de Carreteres on ja es plantejava la possibilitat d’unir les dos comarques. Al 1994 es presenta el primer estudi informatiu i a partir d’aquí comencen protestes de diversos grups per un traçat massa agressiu pel medi ambient. Expliquen que el President Pujol va pujar al Santuari de Bellmunt, muntanya emblemàtica d’Osona, des d’on es pot veure tota la comarca a imaginar un nou traçat més allunyat de les poblacions. Hi va estar moltes hores parlant amb els ermitans, que eren membres del moviment de Salvem les Valls. Ell escoltava el que li deien per entendre els problemes d’una comarca que ja començava a tenir problemes de contaminació de purins, i que no volia tenir un creixement poc sostenible. El President va escoltar i va prendre nota, i al 1998 es va presentar un nou projecte amb els canvis proposats que va tenir menys detractors. Amb l’arribada del govern tripartit les obres queden aturades quan ja hi havia un tram construït, i finalment es van acabar construint. El 3 d’abril de 2009 queden inaugurats pel President Montilla, que agraiex a Convergència el seu disseny.
Aquí teniu més informació: