El Molt Honorable President, ja des del primer moment el 1.980 quan accedeix al càrrec d President de la Generalitat, una de les primeres decisions que pren , és crear la direcció General d’Urbanisme dins la Conselleria de Política territorial i obres públiques. Nomena Conseller a Josep Maria Cullell, i amb consens amb aquest Joan Antoni Solans Huguet (*) Director General d’Urbanisme.
Solans, que coincideix amb Jordi Pujol, en veure el territori de Catalunya “ com un tot “, inicia una sèrie d’actuacions per donar cos i contingut la seva direcció general : legislatives com la creació de la llei d’Urbanisme de Catalunya. La creació del Institut Català del Sol ( INCASOL), que en serà Vice-President executiu en tot el temps que es Director General ( 1.980 – 1997 ). Es evident la estreta i mútua confiança entre el President Pujol i Solans, doncs durant aquest 17 anys, Es produeixen canvis en les Conselleries que formen els Governs Pujol, i per tant també diferents Consellers de Política territorial ( Josep M. Cullell, Xavier Bigatà, Joaquim Molins, Artur Mas … etc ), però la direcció General d’Urbanisme es manté Solans.
Es crea també la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, que presideix el propi Solans, i que és l’organisme que ha d’aprovar totes les modificacions i Plans d’Urbanisme , ja sigui dels Plans d’ordenació urbana de Ens Públics com els Ajuntaments, o iniciatives privades de Plans Parcials. Endreçar, posar ordre al territori, protegir el sòl no urbanitzable per criteris de interès natural, paisatgístic, d’interès agrícola o ecològic. Una nova visió del urbanisme a Catalunya que no prioritza el creixement pel creixement. El sol residencial i creixement urbà sempre serà com a continuïtat de sòl urbà consolidat, i d’acord amb la llei d’urbanisme de Catalunya, en tot creixement urbà sempre hi haurà uns percentatges del nou sòl per Equipaments ( escolars, esportius o polivalents ) , i també de sòl lliure o zones verdes , per parcs i jardins. Mai mes es qualificarà sol residencial en zones no urbanes per a Urbanitzacions residencials, amb la herència tant nefasta del franquisme, en sols rurals, i àdhuc forestals. En tots els nous planejaments era tant important el sol urbà per a noves edificacions, com el sol a protegir i no urbanitzable.
Els Arquitectes de Catalunya, que han intervingut en planejaments, saben de la meticulositat de Solans. Era ben conegut, que trepitjava el territori amb els plànols que l’hi arribaven , i que sempre hi posava el seu llapis , per suggerir millores de funcionament, o indicar si calia salvar uns arbres existents, o simplement adaptar uns marges.
He parlat abans de la creació del Institut Català del Sol, peça fonamental en la política de equilibri territorial, especialment en sol per activitats econòmiques. Els Polígons industrials i per activitats econòmiques el 1.980 en concentraven en gran part en l’Àrea metropolitana de Barcelona, el Baix Llobregat, i els dos Vallesos. Als voltants de Girona, Tarragona i Lleida. Avui es difícil trobar un sola Comarca en que no hi hagi intervingut l’Incasol.
Poso per exemple la meva Comarca: el Bages, comarca tradicionalment industrial, i molt castigada els últims 30 anys del segle passat, per les crisis del tèxtil, i mes tard la mineria potàssica. En aquest període l’Incasol ha promogut Polígons industrials i per activitats econòmiques a Manresa : Polígon de Bufalvent, Sallent : Polígon Els Plans de la Sala, a la confluència del Eix del Llobregat amb l’Eix Transversal. Polígon la Cort a Cardona, molt afectada pel tancament de les mines de sal i potassa, i a Avinyó Polígon El Soler.
Els de terra endins, sovint dèiem que Catalunya tenia un cap molt gros a Barcelona i rodalies , i un cos una mica raquític a la resta del País. Es evident que aquests anys d’actuació de meticulosa iniciativa i actuació amb criteris d’una estricta i modèlica professionalitat han fet del nostre País un referent d’urbanisme modern i respectuós amb el medi, capdavanter a Europa.
Francesc Iglesias
– Alcalde de Sant Joan de vilatorrada ( 1.987-1991 )
– President del Consell Comarcal del Bages ( 1.987 – 1.995 )
(*) Joan Antoni Solans Huguet ( Barcelona 15-10-1941 ) Arquitecte.
Abans de 1.980 , Solans havia estat funcionari del Ajuntament de Barcelona, i va eser redactor del Pla Metropolita de Barcelona, avui encara vigent Creu de Sant Jordi ( 2.003 )