Resum de l’acte sobre Benestar Social
Abans d’iniciar la meva intervenció, amb les qüestions que heu plantejat, vull assenyalar que tot allò que es va fer durant els anys que vaig dirigir el Departament de Benestar Social va ser gràcies a un gran equip.
Un equip de persones de fermes conviccions i d’una dedicació plena als objectius de servei a les persones i al país que formaven part de la nostra pròpia essència. Entre elles en Josep Maria Violant i en Victor Bayarri que avui m’acompanyen en aquest acte, però, sense poder ser exhaustiu, hi formaren part o hi participaren activament persones de gran vàlua com Francesc Xavier Marimón, Felip Puig, Josep Lluis Cléries, Conxita Tarruella, Jaume Padrós, Àngela Miquel, Paco Candel i els meus estimats amics Miquel Puig –QEPD- i Jordi Turull, avui empresonat per defensar la llibertat, per defensar allò en que tota persona que estimi Catalunya defensarà sempre: la llibertat per decidir el seu futur en el marc d’una democràcia que respecti la pluralitat política.
Visió general. Quina era la política seguida amb el President Pujol en relació al benestar.
La persona, el valor de cada persona concreta, va ser la raó de ser i l’eix motor de tota política de benestar realitzada durant la presidència d’en Jordi Pujol i de la pròpia creació del Departament de Benestar Social l’any 1988. Això si, la persona amb els seus drets i les seves responsabilitats, la persona com a individu que vol i pot créixer lliure amb un projecte vital per a la seva autorealització, però també la persona amb una ferma identitat de comunitat i de país, la persona que es fa responsable del progrés col·lectiu i de l’esdevenidor del seu país.
El President Pujol, en el seu discurs del 21 de juny de 1988, durant l’acte d’investidura al Parlament de Catalunya, afirmava el següent: “Som defensors de la Nació i de la Societat, però som sobretot defensors de les Persones” “…el que en darrer terme compta és la Persona, la seva llibertat, la seva vida, el seu benestar, la seva promoció.” “Es tracta que les persones puguin disposar, tant com sigui possible, de tot allò que els cal per al seu benestar, per a la seva seguretat, per la seva promoció personal i familiar, per a la seva realització. Aquest és l’objectiu, el doble objectiu: del benestar social i de la promoció personal.” “…vull ratificar el meu propòsit de crear el Departament de Benestar Social. (…) El Benestar Social s’ha de concebre pensant en aquests dos aspectes: el de tota la societat, …, i el dels que dintre d’aquesta societat corren perill de restar-ne al marge. Els valors de l’humanisme i del comunitarisme són essencials i reclamen una visió global i alhora personalitzada del país i de la societat.”
– Una societat al servei de les persones, en favor del benestar i de la integració. Què volem dir amb això?
Això, abans que res i sobre tot, vol dir que cada persona és valuosa, que cada persona és el més important per una política de benestar social que de debò defensi els valors del humanisme i de la llibertat.
Per això la política de benestar social que vam realitzar, a més de tot un seguit de polítiques sectorials molt innovadores i eficaces, es distingia per ser propers a les necessitats i a les aspiracions de tota persona que se’ns atansava o per qui teníem la responsabilitat d’actuar.
Perquè estàvem, i estem, convençuts que el que fa gran un país, el que l’honora i el fa sentir com a propi, és el respecte i la promoció de la persona, sigui quina sigui la seva condició o realitat.
Així els nostres tres eixos bàsics d’actuació eren:
La promoció de la persona, de la seva identitat i la seva integració al país, tant amb els suports i serveis que els hi podrien caldrà, com a través de programes i actuacions que impulsaven la seva inclusió i la seva identificació amb el país. L’enfortiment de la comunitat i de la societat civil, dels barris, de les entitats, del voluntariat, de la participació cívica i responsable en tot allò que contribueix ha fer realitat una societat més humana i més cohesionada.
L’estima i la plena realització de Catalunya com a nació. Atansar arreu el coneixement i l’estima pel nostre país. Aconseguir que tota persona, tota comunitat, tot racó del nostre país, sobre tot aquells que per les conegudes situacions d’excepció que van ocasionar els llargs anys de dictadura i d’atac a la nostra llengua, a la nostra cultura i a les nostres institucions,
– Punt de partida l’any 1980 (realitat social de Catalunya). Punt final l’any 2003 (realitat social de Catalunya).
L’any 1980 la realitat social i de les polítiques socials a Catalunya era la que s’havia heretat d’una llarga dictadura que, bàsicament, va fer un tipus d’actuació assistencial i molt poc dotada de recursos. Els serveis socials públics que llavors disposava el país estaven gestionats pels ajuntaments i les diputacions i comptaven amb escassos mitjans per a realitzar la seva tasca. Així mateix responien a una orientació que considerava la persona com a receptor d’ajudes i prestacions més que com a protagonista de la seva pròpia vida.
Si que hi havia un important gruix d’entitats socials en àmbits ben diversos, entre les que poden assenyalar-se les entitats del mon de la discapacitat o les vinculades a l’Església, com ara Caritas o les congregacions religioses que gestionaven, i encara gestionen avui en dia, importants serveis d’atenció a les persones grans. També es comptava amb força iniciatives de voluntariat i associacionisme de suport a les persones, tanmateix poc estructurades i amb recursos molt limitats.
– Què s’ha aconseguit? Què ha quedat pendent per fer?
Dues idees:
S’ha construït un avançat sistema de serveis socials, que malgrat els reptes que ha d’afrontar, permet donar resposta a les principals necessitats de les persones que s’hi atansen per rebre´n suport i acompanyament.
Ens cal recuperar, des d’un clar reconeixement pel seu valor, un model de benestar social que neix de la implicació i el compromís de cada persona i de la societat catalana en el conjunt. Ens cal recuperar i promoure la implicació de moltes més persones, i més a fons, en allò que ens pot distingir com a país: crear les condicions socials i culturals, els valors, perquè les persones puguin viure vides lliures i plenes.
– Innovacions que va portar Catalunya i que es van copiar en altres nacions.
Durant l’etapa que vaig dirigir el Departament de Benestar Social, entre 1988 i 1999, van ser moltes les innovacions que es van realitzar. Sobre tot gràcies, com ja he esmentat, a un gran equip i a una excel·lent col·laboració amb els principals actors de la societat civil catalana.
Per entrar amb major detall en algunes de les innovacions més destacades en determinats àmbits sectorials li passo la paraula a en Victor Bayarri.
Vull destacar, abans, que va ser molt el que vam innovar i crear de nou, però també el que vam aprendre amb la relació i la cooperació que vam mantenir amb altres nacions i països del nostre entorn europeu, i de vegades amb països més llunyans. La base per innovar, també en el camp del Benestar Social, és el bon treball en equip i, de manera molt destacada, la disponibilitat per escoltar, conèixer i aprendre allò que fan d’altres.
Antoni Comas
Exconseller de Benestar de la Generalitat de Catalunya
Polítiques concretes:
La importància de la família en una societat del benestar. Com es va promoure?
En primer lloc em cal reiterar el missatge que ja s’ha donat sobre la promoció de la persona. Tanmateix vull posar l’accent en que es just la pròpia autodeterminació de la persona, l’assumpció de la seva responsabilitat, amb ell mateix, però també amb la seva família i amb el país del que forma part, el que sustenta una autentica Societat del Benestar.
En una societat que compti amb una economia sanejada –que ben be no és el cas d’avui en dia- i dinàmica –que si que ho es per a Catalunya, malgrat alguns dèficits o carències- pagant impostos, fent una bona tasca de govern, gestionant be els recursos públics, es pot assolir un Estat del Benestar satisfactori, però no una Societat del Benestar. Una Societat del Benestar és quelcom més profund, més arrelat en la consciencia i els valors d’un país. Una Societat del Benestar situa la persona i el seu entorn familiar com a pal de paller de la seva construcció i evolució.
Així, com ben sovint ens recordava el President Pujol: el primer responsable de la meva mare soc jo, soc jo i els meus germans. De la meva mare que ara té 93 anys i, amb el nostre suport i cura, i, sobre tot, amb la seva fermesa personal, segueix vivint a casa seva tot i tenir un important grau de dependència. És una persona dependent amb un ferm esperit independent i amb un entorn que li fa suport per aquesta vida independent.
Una Vida Independent en un país que valora la llibertat d’escollir com a essencial de la seva raó de ser esdevé un ideal que no te data de caducitat. Fa uns pocs anys –el 2006- les Nacions Unides van reconèixer aquest dret a la vida independent, i també el dret a comptar amb els suports adients per viure en família, sigui quina sigui la discapacitat, la dependència o les malalties cròniques que puguem patir. Tanmateix des del Departament de Benestar Social, des de bon inici, vam treballar en base a aquests valors, amb aquests principis. Per això es van fer actuacions capdavanteres com ara:
a) Un Pla de suport a les famílies que va comptar amb una intensa i diversa participació de persones i entitats en la seva elaboració i realització. Un pla que, liderat pel President Joan Rigol, va comptar amb la meva coordinació i suport junt amb la d’altres companys i companyes com en Toni Calvo, en Jordi Cots i la Pia Ferrer.
b) El Programa Viure en Família, que en aquest cas impulsat des del ICASS, a partir d’una iniciativa del propi Conseller Comas, va suposar una innovació radical en la forma d’entendre el suport a les persones grans amb intenses necessitats de suport. La doble clau per prevenir ingressos residencials va ser combinar un seguit de serveis de dia amb noves tecnologies i el suport als familiar cuidadors, junt amb la cerca de marcs de cooperació amb els municipis i comarques i amb entitats socials. Ara a Europa es mou un fort corrent cap a la desinstitucionalització i al vida a la pròpia llar. Nosaltres ho vam començar a fer fa molts anys.
– Atenció i servei de la gent gran.
A més del programa Viure en Família que tot just acabo d’assenyalar, van ser moltes les actuacions que es van realitzar i que van suposar un gran avenç:
• El programa Vida als Anys, compartit amb el Departament de Sanitat, on hi van participar de manera destacada persones com en Jaume Padrós, en Josep Maria Via, el mateix Conseller Trias o l’Àngels Tresserras, va suposar, i encara suposa avui en dia, una resposta humanista de caràcter integral a les darrera etapa de la vida, però també en aquelles situacions que requereixen una resposta sociosanitària de rehabilitació i suport social combinats.
Així mateix es van dur a terme importants actuacions per garantir una atenció residencial a tota persona amb necessitats d’assistència –superant la desencertada valoració que encara llavors existia de que tota persona gran tenia que poder anar a una residencia … a una “maison de retraite”- i per oferir alternatives amb intenses actuacions per:
• Estendre la cobertura de l’atenció en el propi domicili i la disponibilitat de ajudes tècniques i de teleassistència. Això mitjançant convenis de col·laboració amb totes els ajuntaments de més de 20.000 habitants amb tots els consells comarcals de Catalunya.
• Crear la Xarxa de Centres de Dia i transformar el concepte dels Casals de Gent Gran amb una orientació més oberta i cívica.
I com, en d’altres àmbits sectorials, mantenir una permanent relació i col·laboració amb les entitats representatives de la gent gran, essent el Consell de la Gent Gran una de les seves principals bases.
– Atenció i servei a les persones amb discapacitats o amb risc d’exclusió.
El Model català per la inclusió, per la integració que dèiem llavors, tant en l’àmbit de la discapacitat com en el de les persones amb risc d’exclusió va ser reconegut com un enfoc eficaç per a superar vells esquemes assistencialistes. Algunes de les principals conquestes van ser:
a) Oferir oportunitats de treball digne per a moltes persones amb discapacitat a través de les formules del treball protegit als Centres Especials de Treball d’iniciativa social, i d’intermediació per la inclusió a l’empresa ordinària. Una tasca que es feia en un marc de col·laboració amb el Departament de Treball. Només fent referencia als Centres Especials de Treball cal recordar que Catalunya comptava amb quasi el 40% de llocs de treball del conjunt de l’Estat Espanyol i, a més, una gran part de les persones que hi treballaven eren persones amb tipus de discapacitat o graus que en altres llocs només rebien suports assistencials. Això va ser així per les mesures de suport que va emprendre el govern i també, en gran mesura per l’excel·lent feina de moltes entitats socials entre les que em cal recordar la Coordinadora de Tallers de Catalunya i a persones com l’Oscar Miró, la Loli Saballs o en Francesc Martínez de Foix –QEPD-, persones líders i compromeses que van fer una gran tasca de servei a les persones amb discapacitat i al país.
b) El Programa de la Renda Mínima d’Inserció i el Pla de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió van ser una altra de les actuacions de gran relleu que es va iniciar aquells anys i que ha tingut continuïtat fins que, fa ben poc, ha estat substituït per la Renda Garantida de Ciutadania. Un cop més el suport per la inclusió venia acompanyat per la promoció de la persona, de la seva responsabilitat amb la pròpia vida i amb la seva família. Cal recordar a persones com en Francesc Coll, que va dirigir el programa des dels seus inicis, però també el Conseller Farreres que junt amb el Conseller Comas van liderar la creació i posta en marxa d’aquest cabdal programa d’actuació. Així mateix es pot assenyalar que la Llei de la Renda Mínima d’Inserció va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya.
– Atenció social i integració de la immigració i dinamització dels barris més desafavorits
El Govern català va ser la primera institució de l’estat que va definir i aplicar una política integral d’acollida i inclusió de les persones immigrants. En aquest cas vaig ser jo mateix qui vaig assumir, per encàrrec del Conseller Comas, la preparació del Pla integral d’Immigració, i de la seva posterior activació a través del Consell d’Immigració de Catalunya. En aquest cas, malgrat les escasses competències en un àmbit tant cabdal, es van assolir grans avenços en àmbits molt diversos, però sobre tot en la implicació de tots els actors que tenien, i tenen, un paper clau perquè les persones immigrades facin de Catalunya el seu país i la societat que els acull guanyi qualitat humana per la inclusió i la valoració de la diversitat. Serien moltes les persones que podria esmentar i que van participar activament en aquestes actuacions però vull destacar la figura d’en Joaquim Giol, qui va liderar el treball de les 30 propostes de Girona per l’acollida dels immigrants, document que fou una de les bases de les futures actuacions.
– Atenció als toxicòmans i atenció als malalts del VIH.
També en relació a les persones amb addiccions per toxicomanies es van emprendre, conjuntament amb el Departament de Sanitat, importants actuacions orientades a la cura, la rehabilitació i els suport per la inclusió social. Del nostre equip l’Antoni Calvo va ser una de les persones que van liderar i activar moltes de les actuacions que es van dur a terme, i en relació a l’atenció a les persones malaltes del VIH vull assenyalar la valentia i l’exemple que ens va sempre donar Sor Genoveva Masip.
– Formació d’adults. Formació en general.
La formació d’adults, o la formació al llarg de tota la vida, el reciclatge continu de coneixements, habilitats i competències, va ser un dels eixos clau del Departament i va generar la creació d’una direcció general avesada plenament en el seu foment i activació. Tanmateix van ser moltes d’altres les actuacions que també es van impulsar perquè el coneixement i les noves tecnologies arribessin a totes les persones i a tots els barris i pobles de Catalunya. Un exemple d’això fou el Programa Omnia adreçat a fer arribar els coneixements i dispositius de l’era digital arreu del país.
– La importància del voluntariat.
Just abans de passar a formar part de l’equip de Benestar Social, liderat pel Conseller Antoni Comas, venia de participar en la fundació de la Federació Catalana del Voluntariat Social, com a primer Secretari de la mateixa. Ara bé, com tantes d’altres persones que després em mantingut compromisos amb el progrés social del nostre país, el meu voluntariat va començar quan tenia 15 anys fent de monitor d’educació en el lleure a Sant Adrià de Besos. Nens i nenes ben diversos, també de barris força deprimits, gaudien d’un espai de joc, lleure i natura que segur els va ajudar a fer un camí de vida més ple i més feliç.
La força i l’esperit del voluntariat son cabdals per un país, conformen la seva qualitat humana, la seva capacitat d’humanitat i fraternitat. I malgrat que actuacions com el primer Pla de Voluntariat, la Llei del Voluntariat o l’Institut Català del Voluntariat, van ser eines importants en –en les que vaig participar a dissenyar i posar en marxa-, sempre serà la qualitat humana, els valors, de la gent del país, de la que esta disposada a donar més que a rebre, la que fa possible aquesta magnifica realitat del voluntariat.
Així cloure fent el reconeixement a persones que van donar molt i van fer molt per crear aquesta bona base de voluntariat amb que compta el país: el Lluis Martí i l’Agustí Gómez-Passolas com a líders d’accions voluntàries capdavanteres i en Francesc Xavier Marimón i l’estimat amic Jordi Turull com a companys que van liderar l’impuls del voluntariat. Que en Jordi sigui ben aviat amb nosaltres! Que tots ells ho siguin!
Víctor Bayarri
Exdirector de l’Institut Català de Serveis Socials (ICSS)