Quan Jordi Pujol arriba a la presidència de Catalunya, un dels pensaments és el de recuperar l’esperit emprenedor de la societat catalana. En aquell moment, Catalunya era el primer territori de l’Estat en presència cooperativa i per això volia dotar de força el cooperativisme de llarga tradició a Catalunya.
El seu interès pel cooperativisme queda plenament reflectit, primer en la redacció de l’Estatut d’Autonomia, i després en la primera llei de cooperatives de la Generalitat restaurada. El text del preàmbul de la llei 4/1983 de 9 de març diu això:
Les societats cooperatives tenen una llarga tradició a Catalunya, que data de molt més d’un segle enrere, tant en la branca de treball associat com en la de consum i àdhuc l’agrícola. Aquesta tradició denota el sentit associatiu del poble de Catalunya en cercar solucions des de la col·laboració i la solidaritat. Es tracta d’unes societats que tenen una activitat econòmica, però que no solament cerquen aquesta activitat sinó també objectius socials d’ordre humanístic i cultural. Amb l’activitat econòmica es pretén prioritàriament resoldre problemes socials, com és ara l’adquisició d’articles de consum, o bé l’accés a un habitatge digne, o a la creació de llocs de treball a través d’empreses comunitàries, o la comercialització de productes agrícoles que un pagès, ell tot sol, no podria dur a terme, o de qualsevol altra activitat econòmica que sigui fruit de la col·laboració igualitària dels membres que participen en aquesta tasca comuna. Ja el 1934 la Generalitat de Catalunya tingué una Llei de Bases de la Cooperació i, separadament, una de Cooperatives i una altra de Sindicats Agrícoles, legislació que en aquells temps fou considerada al nivell mundial com una de les més avançades i com a tal fou elogiada per l’Oficina Internacional del Treball de Ginebra. El 1939, aquesta normativa fou derogada pel règim sorgit de la guerra civil, i les cooperatives de Catalunya s’han regit des d’a les hores per la normativa estatal, (…). Cal tenir en compte que, en aquest lapse de quaranta-nou anys d’ençà que fou promulgada la legislació de cooperatives per la Generalitat anterior, s’ha produït un canvi sociològic al país igual com a tot el món, així com una major complexitat en la vida econòmica que influeix en el funcionament de les cooperatives, la qual cosa ha calgut tenir present en redactar aquesta Llei. Factors com la generalitzada taxa d’atur, la inflació, els criteris tècnics de gestió econòmica fan que la Llei que es presenta hagi d’incloure uns continguts diferenciats de la legislació anterior de la Generalitat que permetin de donar a les cooperatives la solidesa necessària per a assolir les finalitats que persegueixen.
A partir de poder disposar un marc legislatiu adient posa en marxa la Direcció General de Cooperatives delegant la responsabilitat de la mateixa a Josep Castaño, un jove amb una història personal de profunda formació cooperativista forjada més en el fer que no pas en la saviesa teòrica. Pujol defineix a Josep Castaño com “una figura molt emblemàtica de tot un sector de gent cristiana, obrera o molt vinculada al món obrer, catalana, constructiva, oberta i generosa. I que va jugar un paper important durant els anys de la dictadura i el nacionalcatolicisme, i de la situació en tots sentits molt difícil de tanta gent humil. I va treballar molt tenaçment. I molt generosament. I potser ara no són prou recordats” (Porcel i Omar Pilar. Castaño i Colomer, Josep. La responsabilitat i el compromís el portaren al cooperativisme 1931-200). Tan bon punt el sector cooperatiu va estar una mica endreçat, Pujol es va adonar que calia oferir propostes formatives als cooperativistes i va crear l’Institut per a la Formació Cooperativista al capdavant de la qual va trobar en Josep Castaño la persona que buscava i li va assignar la responsabilitat de posar en marxa d’Institut.
Digui el que es digui, Pujol tenia present el món obrer, creia en el moviment sindical però també en les iniciatives col•lectives i no especulatives que representen el món cooperatiu.
Pilar Porcel i Oma