Fa pocs dies que s’ha mort el canceller Kohl, l’home que va aconseguir la re-unificació d’Alemanya, l’any 1989. Vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo una vegada. On? A Petersberg molt a prop de Bonn, una gran residència situada a les “set muntanyes” les Siebengebirge. Allà va tenir lloc una trobada de dirigents del govern alemany amb polítics de l’Oest i de l’Est d’Europa. Era l’any 1993. Entre els convidats, el president de Catalunya, Jordi Pujol. També hi havia el president del govern espanyol Felipe González. La residència, avui també hotel, s’anomena “Bundesgästehaus” o sigui la casa dels Hostes de la Federació.
Hi arribàrem pràcticament de nit i molt aviat va tenir lloc un sopar en una gran taula allargada, els dirigents polítics seien a la zona preferent amb l’amfitrió que era el canceller Helmut Kohl, els acompanyants sèiem a l’altra punta de la taula. Recordo que vaig seure al costat de l’ambaixador d’Hongria, una persona il·lusionada amb la nova situació del seu país. Devíem ser entre 40 o 50 persones a taula. Al acabar em va passar per davant en Felipe González, el vaig saludar, vaig veure una persona amb una mirada atenta.
En un dels salons de l’edifici es va distribuir el cafè i els licors, a peu dret. Allà el president Pujol va poder conversar amb en Kohl, el coneixement de l’alemany del president va facilitar el contacte.
Una estona després el president va saludar el president Lennart Meri, d’Estònia. Una persona gran que havia patit amb la seva família captivitat a Sibèria, com tants altres patriotes dels països Bàltics. Estava satisfet de poder presidir un estat que havia aconseguit la independència i que tenia un lloc a les Nacions Unides. Parlava anglès i ens va dir: “D’aquí trenta o quaranta anys hi haurà més de cent nous estats independents a les Nacions Unides” A la sortida del saló vaig comentar discretament al president Pujol si havia sentit aquella opinió del president d’Estònia, cent nous estats independents. El president em va contestar: “Vols dir que ja ens tocarà oi?”
El canceller Kohl no va crear un nou estat independent, al contrari, en va unificar dos: la República Federal Alemanya i la República Democràtica, la BRD i la DDR. Ho va poder fer perquè aquesta era la voluntat dels ciutadans d’ambdós estats.
Estònia es va separar de la URSS perquè era la voluntat dels seus ciutadans.
Voleu que segueixi?
Joan Vallvé
Exconseller d’Agricultura
Fotografia 1996 EFE.