“El país que vulgui enaltir la seva cultura té la necessitat ineludible de conservar el seu patrimoni documental de forma adequada, a fi de posar-lo al servei dels investigadors; altrament no fora possible de potenciar la pròpia identitat i d’arribar a més alts graus de civilització.
Recuperada per a Catalunya la seva institució d’autogovern, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha decidit de crear l’Arxiu Nacional de Catalunya, per tal de resoldre la necessitat esmentada abans i per cloure, amb una important iniciativa cultural, l’etapa de suplència que, en el terreny de la conservació i de la utilització del patrimoni documental, han fet i fan, tan meritòriament, alguns organismes públics i d’altres entitats i persones privades.”
Aquestes paraules eren el preàmbul del DECRET 314/1980, de 28 de novembre, de creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Era la continuació de l’Arxiu propi de la Generalitat històrica de 1412 i de l’Arxiu de la General de Catalunya creat al 1936 i suprimit per la Dictadura de Franco. Amb la seva creació pel Govern del President Pujol s’ha treballat per conservar e incrementar els fons històrics nacionals i de l’administració catalana amb la finalitat última de garantir-hi l’accés per part de tota la ciutadania.
L’any 1995 es traslladà a Sant Cugat del Vallès, en un edifici nou, modern i segur, amb la capacitat de guardar fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.
Foto Wikipedia