L’ Enciclopèdia Catalana és considerada per molts l’obra escrita més important feta a Catalunya i per Catalunya.
La primera idea de fer una enciclopèdia en Català sorgí dins Edicions 62, del tàndem Max Cahner – Enric Lluch. Davant la magnitud del projecte que sobrepassava les seves possibilitats en Max Canher cerca l’ajuda d’en Jordi Pujol perquè li fes costat com a promotor i així fou com l’utòpic projecte fou viable: sobretot gràcies a l’entusiasme, barreja de seny i rauxa, que hi posaren tots dos.
Desprès de moltes reunions a casa d’en Canher, en les que es bastiren els primers pressupostos nasqué el 29.12.65, “ENCICLOPÈDIA CATALANA S.A.”, escripturada amb 100.000 ptes. de capital ( l’aportació real fou de 3.200.000 ptes.). Va ésser nominat president en Max Canher, en nom d’Edicions 62, (amb un capital que representava el 57%), i que es responsabilitzà de la confecció i edició de l’obra; en Joan Martí Mercadal, conseller delegat (fiduciari d’en Jordi Pujol, amb un 28%) que s’encarregà de controlar les finances i en Salvador Casanovas i Martí, (vinculat tant amb Edicions 62, com amb Jordi Pujol, amb un 15% de capital) amb funcions de coordinador secretari.
D’antuvi es treballà sobre una obra en 3 volums de 1000 pàgines cada un, basada en la italiana Garzanti. Més endavant en Canher plantejà el projecte en 8 volums de 800 pàgines. Durant molts dies es mantingueren en estudi les dues opcions: la “petita” i la “gran”. Quan s’optà definitivament per la segona es seguí utilitzant el nom de “la Gran”, que ha perdurat fins avui.
La col•laboració, sovint desinteressada, d’intel•lectuals del país ajudà a donar a l’obra la seva excel•lent qualitat. Dificultats financeres i deficiències d’administració i gestió obligaren a una interrupció de la publicació, desprès de la publicació del tercer volum. Fou llavors que en Jordi Carbonell, que en fou el primer director, fou substituït per en Joan Carreras. Al 1971, greus problemes laborals barrejats amb els financers, provocaren la crisi empresarial que somogué bona part del món intel•lectual i que fins i tot provocà que “Omnium Cultural” organitzes una recollida de signatures instant a Banca Catalana a salvar l’obra. Malgrat el greu error que es feia de confondre Banca Catalana amb la Conselleria de Finances d’un Govern Català inexistent, en Jordi Pujol, a títol personal, feu un clam a la burgesia catalana i aconseguí recaptar entre una cinquantena de persones i entitats un centenar de milions de pessetes per constituir la nova societat “Digec S.A” (Distribuïdora Gran Enclopèdia Catalana), que permeté reestructurar l’empresa i poder coronar l’ambiciós projecte.
Aquí s’inicia la feliç represa que aconseguí introduir en una gran quantitat de llars i oficines catalanes una obra que representa un signe visible d’una dualitat cultural i catalana. A aquest èxit hi contribuí en gran manera un oblidat Josep Codinas que liderà indiscutiblement el millor equip de venedors porta a porta que fou capaç d’aprofitar a fons el valors que podia transmetre l’obra.
El somni es reblà el 1980 quan es publicà el 15e. volum d’aquella utòpica obra projectada d’inici amb 3 volums. Somni que havien tingut dos patriotes somniadors, assenyats i arrauxats a la vegada; un ple d’energia creadora i ambició, fent d’acompanyant, del tot necessari, l’altre. Dos catalans que és retrobaren presidint-ne la presentació, curiosa coincidència, al Saló Sant Jordi, a la Generalitat de Catalunya, en Jordi Pujol i en Max Canher, l’un com a President de la mateixa i l’altre com a Conseller de Cultura.
La creació, el mateix any 1980, de la “Fundació Enciclopèdia Catalana”, fruit de les donacions de la major part dels que foren accionistes benefactors de DIGEC S.A. junt amb altre voluntaris permeté donar continuïtat a l’obra editorial iniciada amb tantes dificultats.
Foto wikipedia