El Camp de Tarragona viu un espectacular creixement urbanístic a partir de 1965.
La instal•lació de les industries petroquímiques que aprofitaven el port de Tarragona, va convertir la zona en el principal pol•lígon industrial d’Espanya, però també del Sud d’Europa i de la Mediterrània.
El turisme també estava transformant el litoral: Salou amb una població de menys de 10.000 habitants, a l’estiu superava els 200.000.
Aquests dos fets van fer que la necessitat de l’aigua cada cop fos més gran.
A les Terres de l’Ebre tenien aigua, però els calia rebre inversió per modernitzar el territori i reclamaven més industrialització.
Als anys 70 s’havia intentat fer un transvasament cap a Barcelona, passant per Tarragona que va suposar una alarma social, i es va aturar.
El 31 de juliol de 1989 Jordi Pujol va inaugurar la depuradora d’aigua de l’Ampolla, i va prémer el botó de posar en marxa l’estació de bombament d’aigua cap al camp de Tarragona. Com ho va aconseguir?
– Va fer servir l’acció parlamentària de CiU a Madrid per pactar la Llei que permetia el transvasament (Llei 18/1981 de l’1 de juliol).
– Va pactar amb els regants per aconseguir cabals a canvi de la inversió, en un ecosistema social tant complex com es l’Ebre.
– Va situar un home clau, l’Albert Vilalta al front de la gestió de tota la operació, com a President del Consorci d’Aigües de Tarragona.
Tots hi van guanyar: Les indústries del Camp de Tarragona disposarien de 22 hm2 d’aigua addicional. Reus i Tarragona millorarien la qualitat d’aigua. El sector turístic també es beneficiaria de la millora de la qualitat de l’aigua. Els regants de l’Ebre tenien una infraestructura de canals nova i millorada, i a més a més, rebien un cànon per seguir fent millores, i a l’hora mostraven la seva solidaritat amb els seus veïns del Nord.