Crear estructures d’Estat és tasca dels governants: és assumir la responsabilitat de decidir, de prioritzar, de complir els programes electorals pels quals s’ha acceptat la voluntat de govern, és pensar més enllà de l’avui i tenir visió de futur. Governar és també escoltar la veu de la ciutadania.
Quan el 24 d’abril de 1980 – contra tot pronòstic – Jordi Pujol era proclamat President de la Generalitat es va trobar amb una Catalunya que tot estava per fer i que no tot era possible, amb una Catalunya encara molt aferrada a les decisions de l’Estat Espanyol però Pujol havia assumit la responsabilitat d’endreçar el país devastat pels molts anys de dictadura anticatalanista.
El primer gran repte va ser començar a assumir petites competències (que arribaven de gota en gota, eren menys de les que en teníem dret i a més no anaven acompanyades del finançament adequat). En paral•lel s’havia de gestionar el dia a dia per tal que la vida de la ciutadania fluís sense massa sotracs.
Recordem que moltes de les competències que anaven sent transferides a Catalunya anaven acompanyades de funcionaris que feia molts anys que treballaven d’una manera determinada i no ho van posar fàcil. Naturalment, per Pujol, la Generalitat no podia parlar ni escriure en castellà i va evitar-ho des del primer dia sense concessions.
Dins d’aquest gran bloc, hi havia molta feina per fer però en aquest sentit era més gestió que tasca de govern.
El que realment va definir la tasca del Govern Pujol va ser crear estructures d’Estat que impregnessin caràcter al país com a tal. Foren moltes les iniciatives en aquesta línia però, avui, vull fer esment a una de cabdal importància: la creació de TV3.
Pujol estava convençut que Catalunya necessitava, amb una certa urgència, uns mitjans de comunicació propis, en català però a la vegada entenedors, distesos, amb uns informatius veraços i propostes d’entreteniment que responguessin a l’interès i a la manera de ser i de pensar dels catalans, que no som, precisament, tallats amb un mateix patró.
La tasca no va ser planera, el Govern de l’Estat no ho va facilitar gens ni mica, més aviat tot el contrari. Per fi, el 10 de setembre sortia per antena TV3, Televisió de Catalunya. La televisió pública de Catalunya. Una autèntica estructura d’Estat.
Ben aviat la població se la va fer seva i encara que per molts se’ls feia una mica estrany veure pel•lícules parlades en català, amb molt poc temps ho hem trobat el més natural del món.
Una cosa a destacar d’aquells inicis va ser que gràcies a la bona feina d’en Jordi Mir i el seu equip de lingüístes, el català de TV3 era, en aquella època, (cosa que amb el temps s’ha anat deteriorant) un català acurat, amb un vocabulari ric, gens acadèmic, però depurat de castellanismes.
TV3 va començar molt a poc a poc, els mitjans eren més aviat minsos, però va disposar dels millors professionals, tots ells molt joves però carregats d’il•lusió per tirar endavant un projecte que, de mica en mica, va anar creixent tant amb les àrees de cobertura com en l’oferta televisiva. Un projecte que avui persisteix i que si no hi fos el trobaríem a faltar.
TV3 és una important obra de govern del President Pujol. Val la pena recordar-ho. Els treballadors de l’ens, els sindicats o el Moro Mussa no tenen cap dret a amagar-ho.
Amb el pas del temps les circumstàncies canvien però allò que es va fer i qui ho va fer possible no modifica ni una mica la història.
Pilar Porcel i Omar