El passat més de juny varem celebrar al Reial Cercle Artístic de Barcelona la primera taula rodona sobre les infraestructures en l’obra de govern del President Pujol. Els convidats a la taula van ser el Sr. Enric Ticó, ex Director General de Ports i Transports i actual President de Ferrocarrils de la Generalitat i el Sr. Felip Puig ex Conseller de Política Territorial i actual president del TRAM, i també varem comptar amb la presència del President Jordi Pujol, a més d’altres càrrecs i especialistes del tema, i va ser moderat per l’historiador Jordi Aragonès.
L’acte el va obrir el President Pujol i ens parlava del record de la visió d’una Catalunya derrotada i de la seva idea de reconstruir Catalunya. Aquesta idea de reconstrucció va ser present en el seu període de govern, però en la que hi van contribuir moltes forces polítiques. Ara vivim un moment convuls i incert, i recordar aquesta reconstrucció ens ha de donar confiança per continuar en una etapa en la que s’ha anat més enllà que mai.
A partir d’aquest petit parlament els ponents, i després participants del públic van anar enumerant les peces de les infraestructures que componen l’obra de govern i que transcric tal com es van anar enumerant, sense un ordre lògic per ser fidel a la ponència.
Què es va fer? Els governs del President Pujol a més de la reconstrucció, tenien també un objectiu per garantir la justícia social, per això es van treballar politiques d’equilibri territorial, de connectivitat internacional i reforçar la capitalitat de Barcelona.
Malgrat la insuficiència financera i algunes tensions locals es van aconseguir grans projectes.
• Plans de carreteres: Eix transversal, l’Eix Llobregat, l’Eix Vic- Ripoll, l’autovia de la Costa Brava, i la construcció de les Rondes de Barcelona (juntament amb l’estat i l’Ajuntament).
• Plans Ferroviaris: FFCC (recuperar-los i millorar-los), TGV (per enllaçar amb Europa i vertebrant també el país), el tramvia i la xarxa de metro (prolongaments i noves linies amb estacions adaptades), i reivindicar el corredor mediterrani.
• Ports: se’n van construir molts i son gestionats per la Generalitat.
• Aeroports: es va treballar per l’ampliació amb el Pla Delta, tot i que no es va aconseguir llavors, si s’aconsegueix un parc natural en equilibri amb les infraestructures existents.
• La Generalitat tenia competències urbanístiques i per això es van fer les reserves de terreny per poder tirar endavant aquestes inversions.
• També es va constituir l’autoritat del Transport Metropolità, aconseguint un sistema integrat i un pla d’inversions coordinat.
• Van ser anys molt importants per una ordenació legislativa.
• Degut a la manca de finançament també calia que el capital privat participes en el desenvolupament i la planificació.
• Es van fer politiques d’habitatge i sòl públic.
• Es va crear la primera Conselleria de Medi Ambient, i
• el primer Pla de Residus de tot l’estat Espanyol.
Parlem dels ports: Catalunya és un país mariner. Es va crear l’empresa de ports de la Generalitat que gestionava els ports esportius i pescadors, entre ells el de Palamós, que és el segon port més important en viatgers. Es va fer la Llei de Ports per gestionar els 45 ports de Catalunya. També es va crear un pla de ports per gestionar les inversions. Es va potenciar el port de Port Bou i el de Mataró per donar servei i riquesa a les ciutats. Es va ampliar el port de Vilanova i el de la Ràpita per aprofitar-los a més de recreació, per transport. Als seus consells es dona veu a la societat civil (i no als politics).
Medi ambient: En aquell moment existien molts abocadors incontrolats, platges brutes i rius contaminats. I malgrat ser un govern industrialista, al servei de l’empresa, era necessari trobar un equilibri. Es van fer depuradores per tot el país, es va fer un Pla de Sanejament, es van crear Plantes Incineradores, Plantes de Recuperació i de Tractament de Residus Industrials. Es van crear els dos primers parcs naturals: Serra de Prades i Montseny, es van crear Reserves Naturals i Espais Protegits, en total el 30% del territori es va transformar en espai protegit. I malgrat tot es va fer un país competitiu. Al camp de Tarragona hi ha la industria petroquímica més important d’Europa i a l’hora un dels punts més importants de turisme. Per finançar aquestes politiques de medi ambient va caldre una mesura difícil: impostos sobre l’aigua i sobre els residus.
Al 1980 El President Pujol guanya les eleccions contra pronòstic i s’ha d’imaginar un país. Ara cal veure quins objectius s’han complert i quins no. Hi ha hagut limitacions pressupostàries i legislatives però en conjunt es va fer molt: des de un Port Aventura o un Circuit de Catalunya, a un Sincrotró o el supercomputador Marenostrum. El mini transvasament, el Canal Segarra-Garrigues, l’envasament de Rialp. Tots eren riscos i costos elevats a curt termini, però ara s’agraeixen.
Alguna crítica? Si es pot ser crític hauríem de recordar que no es va aconseguir el corredor del Mediterrani, ni el quart cinturó. Cal molta més inversió i potser caldria pensar en un model de gestió que permetés més rendibilitat social i potser també un pagar per usar, col•laborant amb la iniciativa privada. I també faltaria una llei de mecenatge però no es possible per les competències fiscals.
En general les coses que depenien de la Generalitat han funcionat: el sistema sanitari, el sistema educatiu, l’equilibri territorial, les infraestructures culturals, urbanisme, els temes ambientals, els equipaments esportius… i en canvi els temes que no depenien directament de la Generalitat no són magnífics: la justícia, el transport de rodalies.
Mirem el futur? Cal seguir treballant per tenir un país equilibrat. Cal apostar pel turisme, però també per la investigació tecnològica (que ara està funcionant amb grans clusters), el civisme.. En resum, s’ha treballat molt be perquè ara puguem afrontar els nous reptes de futur.
Abans d’acabar cal recordar Victorià Muñoz Oms qui va dissenyar la política d’infraestructures amb la Generalitat de 1935 i va servir de base per les que es van anar fent.
També queda pendent el model energètic per una economia productiva com la nostra, tot i que es va treballar en política energètica. Però dins de la política de comunicació es va cablejar tot el país.
Ens hem deixat coses? Altres apostes del President van ser la fira de Barcelona, i la Política de Recerca i coneixement: Eurocat. Al 1990 encara hi havia xaboles al riu sec, i es van aconseguir habitatges per a tots. Les estacions d’esquí de muntanya van començar a oferir serveis tot l’any. Es van potenciar petits pobles. Es va construir el túnel del Cadí, els túnels del Garraf, els de Vallvidrera, el de Bracons, el de Capsacosta… Van ser anys de gran la transformació. Es va iniciar el Parc Astronòmic d’Ager (al Montsec) promocionat pel professor Oró. Els jocs Olímpics també van contribuir a la millora d’infraestructures, com la pota Sud de les Rondes.
I acabem amb la primera obra que va inaugurar com a president de la Generalitat: el Túnel del Figaró al 1981, obra molt modesta però molt important per que unirà Montcada amb Ripoll.
Fotografies: Jesús Conte
Per saber-ne més:https://elmon.cat/politica/jordi-pujol-esperancador-mes-enlla-que-mai-perills-son-mes-grans